Un arxiu de memòries migrants

Quan era adolescent, la Michelle va fer el seu Treball de Recerca de batxillerat sobre la migració equatoriana a Espanya. Tots els textos acadèmics eren escrits per sociòlegs blancs espanyols i es concentraven en una sola variable: la taxa d’abandonament escolar. Cap parlava de les històries que les nostres mares ens expliquen a la sobretaula, de les identitats construïdes entre dues cultures, de les trajectòries que el relat dominant ni veu ni imagina.

Ni de aquí ni de allí neix el 2018 d’aquella absència. No com a resposta acadèmica, sinó com a pràctica cultural i feminista: un arxiu on les persones migrants, racialitzades i filles de migrants som subjectes que pensem, recordem i analitzem la nostra pròpia experiència.